Salutació del alcalde

Al poble de Montpalau hi podem trobar l'església de Sant Jaume. Aquest temple conserva algunes parets i restes romàniques, però la major part de la seva factura correspon a les reformes de l'època gòtica i posteriors. En el seu interior, s'hi conserva un sarcòfag amb una inscripció molt gastada, la qual cosa no permet identificar de qui es tracta, Pel seu estil es diu que sembla pertànyer a l'escola de Cervera i fet en la segona meitat del s.XIV. A la tapa i ha una figura humana jaient amb vestidura de monjo. L'emblema és el d'una olla o caldre, propi de la família dels Calders, senyors de la Tallada.

En conjunt el poble està molt ben urbanitzat i es conserven arcades i carrerons testimonials de l'època medieval.

Cap a mitjans de l segle XIII Montpalau havia entrat a formar par de les possessions dels senyors d' Oluja, els Oluja Subirana, en Galceran d'Oluja, o en Gombau entre d'altres, fins els temps moderns els Oluja foren els senyors feudals de Montpalau i d'altres indrets. Cap al segle XVII els senyors del poble eren els Vilalba i Meca d'Oluja. Llavors hi havia quinze cases. Una d'aquestes cases era la d'en Vidal. La qual va ser d'en Ramon Vidal, el mateix que l'any 1919 va fundar la Cooperativa Comarcal de Cervera, ( el Sindicat) i en fou president durant 50 anys.

Una de les tradicions ja desapareguda, tenia lloc la nit de Tots Sants. A l'edat mitjana, els habitants de Montpalau aquella nit anaven al cementiri, amb una atxa encesa i damunt de la tomba del mort familiar es menja i es resava en homenatge i record del difunt de la família.

La Capella de Sant Miquel

El dilluns de Pasqua, hi havia la tradició de fer una festa en que es deia missa i en acabar es donava un pa a tot aquell que hi havia assistit. Sembla que l'orígen d'aquesta festa el trobem en temps de la pesta, en que els habitants prometeren dir missa i donar pa a tot aquell que l'anés a buscar si el poble era lliure de la pesta